LLengua i Cultura Anglesa: example of an essay and an email

Email and Essay English by Oscar Ribas

Psicologia de l' Educació: Reflexió del tema 4

Relexió del Tema 4: Factors Interpersonals del procés d’ ensenyament aprenentatge: Així com el tema anterior estava centrat en els factors que es produeixen a l’ individu en el procés d’ aprenentatge, aquest tema fa referència als factors interpersonals que influeixen en aquest procés. A continuació faré un petit anàlis dels components que es donen en la interacció mestre-alumne, i la interacció alumne-alumne i altres factors que puguin influenciar. La interacció mestre-alumne: el paper del mestre: El mestre, ha de d’adoptar una posició d’ escolta cap els seus alumnes, per tal de detectar les capacitats i les necessitats individuals. Ha de proporcionar a l’ alumne autonomia, i ha de proposar activitats motivadores que afavoreixin aprenentatges. A més, ha d’ evitar crear expectatives sobre els nens, així com etiquetar-los. Ha de ser una figura comprensiva, i que sigui capaç de reconèixer els avanços de tots els infants, no nomes d’ uns quants. Un comportament del mestre inadequat, etiquetant els infants, i fent-se expectatives sobre aquests, pot provocar la desmotivació entre aquells que tinguin pitjor consideració de la mestra, a més de crear un clima inadequat dins l’ aula. Ha de saber treballar en equip, tant amb els altres docents com amb la família. Ha de saber dissenyar espais dins l’ aula que afavoreixin aprenentatge. Ha de tenir en compte, que totes les situacions són educatives, i ha de saber transmetreu. Treballar sol, és a més de molt difícil, molt desmotivador, i això té el perill de desmotivar també als infants. La seva personalitat ha de ser flexible, amable, comprensiva, etc. Ha de fer que l’ infant adquireixi la seguretat suficient com perquè s’ atreveixi a assolir nous reptes. Ha de ser reflexiu, i proposar activitats que facin reflexionar per tal de que l’ aprenentatge sigui significatiu. Ha de reflexionar sobre la pràctica i dels nens, i sobre tot, sobre la seva pròpia, per anar millorant amb el temps. A més, ha de ser coherent. Parlant amb una mestra, em deia que estava disgustada perquè el centre pel qual treballa, havia obligat a triar el nom de la classe d’ entre una llista de noms que feien referència a llocs específics del poble on es troba aquesta escola. El cas, es que hi ha nens que no viuen en aquest poble, i només hi van a classe, pel que, no si senten identificats, i amb aquesta activitat, s’ hauria de treballar entre altres coses, la identitat grupal. Bennet, va fer una gran classificació de mestres: progresistes-lliberals y tradicionals-formals. Dins el marc constructivista en el que estam estudiant aquesta carrera, només tendrien cabuda els progressistes-lliberals. Hi ha altres autors que van establir una serie de ítems per tal d’ avaluar la personalitat del mestre, com Flanders o Rosenshine i Stevens. La interacció alumne-alumne, és un altre factor clau en l’ aprenentatge. Com vàrem vore al Tema 1, en la Teoria de Bronfenbrenner, tots els elements que formen el microsistema, influeixen d’ una forma directa a l’ individu. Per tant, la relació que s’ estableixi entre entre els alumnes, és un factor clau en l’ aprenentatge d’ aquests. El mestre ha de proporcinar les eines adequades per a que s’ estableixin els vincles adients entre companys, per tal d’ aconsegir un clima afavoridor d’ aprenentatge: Amb la relació amb els altres infants, els nens aprenen a treballar d’ una forma cooperativa, a compartir, a respectar les normes, a viure en societat, etc. El mestre ha de ser el guia per a tal de que aquest aprenentatge social sigui efectiu. El fet d’ aconseguir un bon clima a l’ aula, no implica tenir als nens callats a la força, si no tenir-los a tots motivats per tal de que s’ impliquin en les seves tasques diàries.

Psicologia de l' educació: Tema 3

Reflexió del tema 3: Factors psicològis implicats en l’ aprenentatge: factors intrapersonals del procés d’ ensenyament –aprenentatge Al llarg d’ aquest tema, hem estudiat els factors intrapersonals implicats en l’ aprenentatge: els procesos cognitius i els afectius, així com les diferents habilitats i estratègies implicites en aquest aprenentatge. Al llarg d’ aquesta reflexió, comentaré els diferents factors que intervenen en aquests factors. • Els procesos cognitius, comprenen els procesos d’ atenció, memòria i intel.ligència. Sobre el procès d’ atenció, hem de tenir cura de, com a futurs mestres, plantejar activitats motivadores, i tenir cura d’ aspectes com l’ estètica, la temporalització, respectar les necessitats de cada infant, etc. A més, l’ observació d’ aquest procés en un nen, ens pot donar molta informació sobre aquest a l’ hora de plantejar les diferents estratègies educatives adients, a més de que pot ser una eina autoavaluadora, ja que si hi ha nens que no estan atents en classe, haurìem de reeinventar les nostres estratègies, per tal de motivar-los. • Pel que fa al procés de la memòria, hem vist que perquè un aprenentatge sigui significatiu, i per tant, perduri en la memòria, ha de ser assolit, entenguent el significat. Per això, és important que a l’ hora de plantejar qualsevol tipus d’ activitat, aquestes siguin assolibles i es puguen relacionar amb la vida real. • Per entendre el procés de la intel.ligència, hem de tenir en compte que perquè aquest es faci efectiu, s’ han de donar els dos procesos anteriors: memòria i atenció. Respecte a les diferens definicions del concepte intel.ligència, s’ ha evolucionat al llarg dels anys. En l’ actualitat, la concepció que hi ha sobre aquest concepte, és molt més gran que abans. Així, destaca la Teoria de les intel.ligències Mùltiples de Gardner. Gardner, classifica els tipus d’ intel.ligència en 8: lingüística, lògico-matemàtica, corporal i cinètica, visual i espacial, musical, natural, interpersonal i intrapersonal. A l’ etapa d’ infantil, hen de proposar activitats en les que puguem treballar diversus tipus d’ intel.ligència simultàneament per tal d’ afavorir una formació completa. Com a relfexió d’ aquest punt, podem utilitzar les capacitats més desenvolupades dels nens, per fer una activitat en la que hagin d’ utilitzar un tipus d’ intel.ligència que no tengui tant desenvolupada. • Els processos afectius, comprenen la personalitat i la motivació. A l’ etapa d’educació infantil, treballem la personalitat des de les emocions. Aquest aspecte és molt important en el desenvolupament dels nens, ja que a través d’ aquest treball, s’ aprén a autorregular les emocions. Això és la base per un bon desenvolupament i per tant, del seu aprenentatge. Segons la personalitat, trobarem nens més independents/dependents, nens que treballin per motivació intrínseca/extrínseca, nens que es relacionen més/menys, etc. En quant a la motivació, és el primer procés que ens condueix cap a l’ aprenentatge. Perquè aquesta sigui real, el propi aprenentatge, ha de ser el que propicii la motivació. • En aquest tema, hem vist també les principals teories sobre la motivació: En la actualitat, les teories orientatives sobre aquest tema, són les cognitives. Aquestes teories, expliquen la motivació acadèmica al voltant dels components de valor(fites personals, creences) components d’ expectatives (autoconeixement del nen sobre les seves capacitats) i els components afectius. • Per entendre el procés d’ aprenentatge, és fonamental entendre el concepte metacognició: és la capacitat que tenim per autorregular el propi aprenentatge. Això implica la planificació d’ estratègies davant les diferents situacions d’ aprenentatge, saber aplicar aquestes estratègies, saber evaluar-les per a possibles canvis d’ estratègies i si és així, tornar a començar tot el procés. És molt important que el docent conegui be tots aquests processos que participen en l’ aprenentatge, per tal d’ avaluar les diferents situacions que es puguin donar a una aula, i canviar les estratèties si cal per tal de crear un clima motivador i afectiu per afavorir l’ aprenentatge. A més, el més adient, es treballar les diferents capacitats del nen, relacionant-les entre si, donant-lis un sentit, per tal de que l’ aprenentatge sigui significatiu.