Psicologia de l' educació: Tema 3

Reflexió del tema 3: Factors psicològis implicats en l’ aprenentatge: factors intrapersonals del procés d’ ensenyament –aprenentatge Al llarg d’ aquest tema, hem estudiat els factors intrapersonals implicats en l’ aprenentatge: els procesos cognitius i els afectius, així com les diferents habilitats i estratègies implicites en aquest aprenentatge. Al llarg d’ aquesta reflexió, comentaré els diferents factors que intervenen en aquests factors. • Els procesos cognitius, comprenen els procesos d’ atenció, memòria i intel.ligència. Sobre el procès d’ atenció, hem de tenir cura de, com a futurs mestres, plantejar activitats motivadores, i tenir cura d’ aspectes com l’ estètica, la temporalització, respectar les necessitats de cada infant, etc. A més, l’ observació d’ aquest procés en un nen, ens pot donar molta informació sobre aquest a l’ hora de plantejar les diferents estratègies educatives adients, a més de que pot ser una eina autoavaluadora, ja que si hi ha nens que no estan atents en classe, haurìem de reeinventar les nostres estratègies, per tal de motivar-los. • Pel que fa al procés de la memòria, hem vist que perquè un aprenentatge sigui significatiu, i per tant, perduri en la memòria, ha de ser assolit, entenguent el significat. Per això, és important que a l’ hora de plantejar qualsevol tipus d’ activitat, aquestes siguin assolibles i es puguen relacionar amb la vida real. • Per entendre el procés de la intel.ligència, hem de tenir en compte que perquè aquest es faci efectiu, s’ han de donar els dos procesos anteriors: memòria i atenció. Respecte a les diferens definicions del concepte intel.ligència, s’ ha evolucionat al llarg dels anys. En l’ actualitat, la concepció que hi ha sobre aquest concepte, és molt més gran que abans. Així, destaca la Teoria de les intel.ligències Mùltiples de Gardner. Gardner, classifica els tipus d’ intel.ligència en 8: lingüística, lògico-matemàtica, corporal i cinètica, visual i espacial, musical, natural, interpersonal i intrapersonal. A l’ etapa d’ infantil, hen de proposar activitats en les que puguem treballar diversus tipus d’ intel.ligència simultàneament per tal d’ afavorir una formació completa. Com a relfexió d’ aquest punt, podem utilitzar les capacitats més desenvolupades dels nens, per fer una activitat en la que hagin d’ utilitzar un tipus d’ intel.ligència que no tengui tant desenvolupada. • Els processos afectius, comprenen la personalitat i la motivació. A l’ etapa d’educació infantil, treballem la personalitat des de les emocions. Aquest aspecte és molt important en el desenvolupament dels nens, ja que a través d’ aquest treball, s’ aprén a autorregular les emocions. Això és la base per un bon desenvolupament i per tant, del seu aprenentatge. Segons la personalitat, trobarem nens més independents/dependents, nens que treballin per motivació intrínseca/extrínseca, nens que es relacionen més/menys, etc. En quant a la motivació, és el primer procés que ens condueix cap a l’ aprenentatge. Perquè aquesta sigui real, el propi aprenentatge, ha de ser el que propicii la motivació. • En aquest tema, hem vist també les principals teories sobre la motivació: En la actualitat, les teories orientatives sobre aquest tema, són les cognitives. Aquestes teories, expliquen la motivació acadèmica al voltant dels components de valor(fites personals, creences) components d’ expectatives (autoconeixement del nen sobre les seves capacitats) i els components afectius. • Per entendre el procés d’ aprenentatge, és fonamental entendre el concepte metacognició: és la capacitat que tenim per autorregular el propi aprenentatge. Això implica la planificació d’ estratègies davant les diferents situacions d’ aprenentatge, saber aplicar aquestes estratègies, saber evaluar-les per a possibles canvis d’ estratègies i si és així, tornar a començar tot el procés. És molt important que el docent conegui be tots aquests processos que participen en l’ aprenentatge, per tal d’ avaluar les diferents situacions que es puguin donar a una aula, i canviar les estratèties si cal per tal de crear un clima motivador i afectiu per afavorir l’ aprenentatge. A més, el més adient, es treballar les diferents capacitats del nen, relacionant-les entre si, donant-lis un sentit, per tal de que l’ aprenentatge sigui significatiu.