Psicologia de l' Educació: Reflexió del tema 4

Relexió del Tema 4: Factors Interpersonals del procés d’ ensenyament aprenentatge: Així com el tema anterior estava centrat en els factors que es produeixen a l’ individu en el procés d’ aprenentatge, aquest tema fa referència als factors interpersonals que influeixen en aquest procés. A continuació faré un petit anàlis dels components que es donen en la interacció mestre-alumne, i la interacció alumne-alumne i altres factors que puguin influenciar. La interacció mestre-alumne: el paper del mestre: El mestre, ha de d’adoptar una posició d’ escolta cap els seus alumnes, per tal de detectar les capacitats i les necessitats individuals. Ha de proporcionar a l’ alumne autonomia, i ha de proposar activitats motivadores que afavoreixin aprenentatges. A més, ha d’ evitar crear expectatives sobre els nens, així com etiquetar-los. Ha de ser una figura comprensiva, i que sigui capaç de reconèixer els avanços de tots els infants, no nomes d’ uns quants. Un comportament del mestre inadequat, etiquetant els infants, i fent-se expectatives sobre aquests, pot provocar la desmotivació entre aquells que tinguin pitjor consideració de la mestra, a més de crear un clima inadequat dins l’ aula. Ha de saber treballar en equip, tant amb els altres docents com amb la família. Ha de saber dissenyar espais dins l’ aula que afavoreixin aprenentatge. Ha de tenir en compte, que totes les situacions són educatives, i ha de saber transmetreu. Treballar sol, és a més de molt difícil, molt desmotivador, i això té el perill de desmotivar també als infants. La seva personalitat ha de ser flexible, amable, comprensiva, etc. Ha de fer que l’ infant adquireixi la seguretat suficient com perquè s’ atreveixi a assolir nous reptes. Ha de ser reflexiu, i proposar activitats que facin reflexionar per tal de que l’ aprenentatge sigui significatiu. Ha de reflexionar sobre la pràctica i dels nens, i sobre tot, sobre la seva pròpia, per anar millorant amb el temps. A més, ha de ser coherent. Parlant amb una mestra, em deia que estava disgustada perquè el centre pel qual treballa, havia obligat a triar el nom de la classe d’ entre una llista de noms que feien referència a llocs específics del poble on es troba aquesta escola. El cas, es que hi ha nens que no viuen en aquest poble, i només hi van a classe, pel que, no si senten identificats, i amb aquesta activitat, s’ hauria de treballar entre altres coses, la identitat grupal. Bennet, va fer una gran classificació de mestres: progresistes-lliberals y tradicionals-formals. Dins el marc constructivista en el que estam estudiant aquesta carrera, només tendrien cabuda els progressistes-lliberals. Hi ha altres autors que van establir una serie de ítems per tal d’ avaluar la personalitat del mestre, com Flanders o Rosenshine i Stevens. La interacció alumne-alumne, és un altre factor clau en l’ aprenentatge. Com vàrem vore al Tema 1, en la Teoria de Bronfenbrenner, tots els elements que formen el microsistema, influeixen d’ una forma directa a l’ individu. Per tant, la relació que s’ estableixi entre entre els alumnes, és un factor clau en l’ aprenentatge d’ aquests. El mestre ha de proporcinar les eines adequades per a que s’ estableixin els vincles adients entre companys, per tal d’ aconsegir un clima afavoridor d’ aprenentatge: Amb la relació amb els altres infants, els nens aprenen a treballar d’ una forma cooperativa, a compartir, a respectar les normes, a viure en societat, etc. El mestre ha de ser el guia per a tal de que aquest aprenentatge social sigui efectiu. El fet d’ aconseguir un bon clima a l’ aula, no implica tenir als nens callats a la força, si no tenir-los a tots motivats per tal de que s’ impliquin en les seves tasques diàries.